Descripció de l'obra

L'obra Barcelona I és de l'artista Eduardo Chillida. Tècnica de Litografia sobre paper. Mides 72 x 50 cm. Edició: P/A

(Eduardo Chillida Juantegui; Sant Sebastià, 1924 - 2002) Escultor espanyol, considerat un dels més importants del segle XX. Nascut al si d'una família tradicional i de fortes conviccions catòliques, va ser el tercer fill de Pedro Chillida, militar que assoliria el grau de tinent coronel, i Carmen Juantegui, una mestressa de casa aficionada al cant que compatibilitzava les tasques domèstiques amb la pràctica de concerts corals al si de l'Orfeó Donostiarra.

El 1948, buscant un ambient creatiu més propici al que es vivia a l'Espanya franquista, es va traslladar a París. Allà va fer amistat amb el pintor Pablo Palazuelo i, a més de conèixer de primera mà l'obra d'artistes com Picasso, Julio González o Constantin Brancusi, va sentir una fascinació especial per l'escultura arcaica grega del Louvre. En aquesta primera i efímera etapa va fer en guix i terracota una sèrie d'escultures encara influïdes per la tradició figurativa. Amb tot, aquells sondejos artístics no van satisfer Chillida.

Esgotat i frustrat, va decidir abandonar la capital francesa per tornar a la seva terra natal. Temps després, rememorant aquells anys, diria: «Em vaig adonar que París, així com les meves freqüents visites al Louvre, em portaven cap a la blanca llum de Grècia, del Mediterrani. Vaig comprendre que aquell no era el meu lloc i vaig dir a Pili: "Tornem a casa, estic acabat". En arribar vaig comprendre per què em sentia acabat: el meu país té una llum negra, l'Atlàntic és fosc».

El 1951 es va instal·lar al País Basc amb la seva dona, Pilar Belzunce, amb qui havia contret matrimoni un any abans. A la localitat guipuscoana d'Hernani va començar a treballar a la farga de Manuel Illarramendi, que li va ensenyar els seculars secrets de l'art de la forja.

Aquell mateix any, Chillida va il·luminar la seva primera escultura abstracta, Ilarik: una austera i «primitiva» estela en què el ferro i la fusta (materials amb fortes connotacions mítiques dins de la tradició i la cultura basques) s'integraven desmentint la vella jerarquia entre «estàtua» i «peanya». Aquesta obra va suposar un abans i un després en la seva trajectòria artística, no només per l'elecció dels materials esmentats, sinó, sobretot, perquè s'hi assentaven, malgrat que encara incipient, conceptes constitutius de la seva obra posterior com l'espai, la matèria, el buit o l'escala.

Per a més informació sobre l'obra Barcelona I de l'artista Eduardo Chillida, a la galeria Espai Cavallers. Lleida