Descripció de l'obra

L'obra E 03 04 26 de l'artista Jordi Bresolí.

Tècnica: Acrílic i pa d'or sobre fusta.

Mides: 120 x 120 cm.

Galeria Espai Cavallers

OBRA

Diptychon: Kirche Sankt Nikolaus und Santa Maria (Díptic de les esglésies de Sant Nicolás i Santa María)
Església de Nicolás, Berlín

La idea de crear un díptic format per dues esglésies —una còsmica (Sant Nicolás) i una altra tel·lúrica (Santa María)— es pot entendre com la representació de dos pols energètics complementaris que actuen en equilibri.

L'església de caràcter còsmic simbolitza l'obertura cap al superior: el cel, la llum, l'espiritual i el transcendent. És un eix ascendent, vinculat a l'expansió de la consciència i a la connexió amb l'universal. En canvi, l'església tel·lúrica representa l'arrelament: la terra, la matèria, l'ancestral ( la Deessa ). És un eix descendent, associat a l'estabilitat, la memòria i l'energia vital que sosté.

Quan ambdues es conceben juntes en un díptic, generen un diàleg simbòlic entre cel i terra. A nivell energètic, això s'interpreta com un flux continu: el còsmic descendeix i inspira, mentre el tel·lúric ascendeix i dona forma. El resultat és un camp d'equilibri on l'espiritual s'encarna i el material s'eleva, creant una unitat harmònica entre tots dos plans.

Estudi geomètric de l'església
Tenint en compte els coneixements dels mestres constructors, encarregats de la construcció d'antics temples i esglésies, es van estudiar les proporcions dels plans i es van extreure els següents elements:
- Mesura de la latitud de Berlín com a base per a la proporció i elaboració de les obres
- Traçats principals vinculats a la planta de l'església
- Rectangle i cercle de foc (quadratura), relacionats amb l'expansió
- Cercle d'èter, vinculat a l'energia del cor
- Cercle d'aigua perimetral, en relació amb la protecció i la projecció dels dons

Elaboració pictòrica de l'obra
Tenint en compte que l'estructura geomètrica de l'obra està vinculada a energies tel·lúriques, es van incorporar elements addicionals durant el procés pictòric. En la part més fosca de la peça —el cercle inferior de color blau fosc—, a més dels pigments utilitzats, es va introduir una petita quantitat de tintura d'arrel de gordolobo, també anomenada “candela de la Verge”, amb la finalitat d'elevar la vibració tel·lúrica de l'obra.

En la part central, en el circulo de color salmó, al costat de les terres i òxids necessaris per a crear el to, es va afegir una dosi molt petita de tintura de mandrágora, considerada una planta sagrada i iniciàtica el potencial de la qual resideix principalment en l'arrel.

Vesica Piscis
Un dels aspectes d'aquest díptic és que, a un nivell més personal, sorgeix la idea que totes dues esglésies funcionen en conjunt, integrant una dimensió femenina i una altra masculina. Aquesta intenció es trasllada a les obres de manera que, en superposar els traçats, les circumferències centrals i superiors de totes dues composicions generen una vesica peixos.

La vesica piscis és un símbol antic de la geometria sagrada que representa la unió profunda entre el masculí i el femení, formada per la intersecció de dos cercles iguals on cadascun conté a l'altre, evocant així dos principis complementaris, el masculí com a força activa, expansiva i lluminosa i el femení com a energia receptiva, gestadora i envolupant, i en aquest espai compartit sorgeix una forma central que simbolitza l'origen de la vida, un lloc d'equilibri on les diferències no s'oposen sinó que s'integren, donant lloc a una unitat viva en la qual l'espiritual descendeix cap al material i el material s'eleva cap a l'espiritual, convertint-se en un portal de creació, transformació i harmonia on la dualitat deixa de ser separació i es converteix en un diàleg continu que sosté el misteri de l'existència.

Per a més informació sobre l'obra E 03 04 26 de l'artista Jordi Bresolí a la galeria Espai Cavallers.