L'espai i el lloc són components bàsics del món viscut; els donem per descomptats. Però quan ens aturem a pensar-hi, poden adquirir significats inesperats i plantejar preguntes que no ens havíem fet mai.
— Yi-Fu Tuan, Space and Place (1977, p.3)

Quan viatges pel territori d’Ersília, et trobes amb les ruïnes de ciutats abandonades: no hi queden murs, ni ossos dels morts que el vent ha arrossegat, només teranyines de relacions intricades que cerquen una forma.
— Italo Calvino, Les ciutats invisibles (1972, p.76)

Aquestes dues visions ens ofereixen maneres contrastades de mirar. Tuan obre un espai per a la indagació; Calvino proposa una arqueologia onírica del significat. En aquesta exposició, Martí Ripoll i Jo Milne fabriquen mons de territoris visibles i invisibles.

En la seva definició més simple, un territori és una àrea determinada —de terra, mar o aire— sota control o jurisdicció. Però el terme també pot evocar dominis menys tangibles: el coneixement, la memòria, la percepció. Les obres d’aquesta exposició es mouen amb fluïdesa entre aquests registres.

El territori de Martí Ripoll pot semblar el paisatge de Lleida, però les seves pintures no són simples representacions. Reimaginen i recorden —ficcions construïdes a partir de l’observació, configurades com si el paisatge mateix pogués adoptar, finalment, les formes que ell proposa.

Els territoris de Jo Milne parteixen també de l’observació, però apunten cap a dins. Les seves estructures, com xarxes o filaments, evoquen els citoesquelets cel·lulars: formes subjacents que no veiem, però que ens configuren. Els fils que recull dels camps de La Segarra —restes dels que s'utilitzen per lligar les bales de palla— es converteixen en analogies d’aquestes formes cel·lulars que va estudiar amb els científics al Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra (MELIS/UPF).

.

Tot i les seves diferències, Ripoll i Milne estableixen un diàleg amb els paisatges que comparteixen. Les seves obres obren finestres per preguntar-nos: quins territoris habitem realment? I com podríem mirar-los —d’una altra manera?

Més informació sobre l'exposició “Territoris In-Visibles” a l'Instagram @galeriaespaicavallers