EXPOSICIÓ ACTUAL

Caixa Negra. Fotografia 17

Jordi Belilles, Marc Castelló, Jordi Clariana, Jordi Fuentes, Xavier Goñi, Josep Maria Nogueras, Alba Pifarré, Roger Sala, Mireia Salvia, Tatiana Vila, Oliver Villas

6/10/2017 – 2/11/2017

Inauguració dia 6 d’octubre a les 8 de la tarda

CAIXA NEGRA. Fotografia/17 és una mostra col·lectiva de fotografia d’artistes de les terres de Lleida que arriba a la seva segona edició aquesta tardor.
 
Un total d’onze fotògrafs de les nostres terres han estat convidats a mostrar una part de la seva obra, sense allunyar-se de la intenció i de l’esperit que va caracteritzar la primera edició : el concepte de caixa negra com a element articulador, la caixa negra com a centre aglutinador d’un procés creatiu que, des de cada individualitat, apunta cap a un tot divers i heterogeni, plural, però amb el denominador comú de la intencionalitat, del gest creatiu conscient, on la mirada no se centra ja tant en el procés com en el producte final i en la recepció que d’aquest se’n derivi. 
 
Aquesta caixa negra esdevé, d’aquesta manera, un contenidor d’informació eminentment visual, una mena de banc de proves on els diferents fotògrafs que participen redescobreixen fragments de realitat amb la intenció que l’espectador interpreti, a través de la seva mirada i des de la seva experiència de vida, la informació guardada en aquesta caixa negra a la qual ara s’apropa.

PROPERA EXPOSICIÓ

EXPOSICIONS ANTERIORS

FRUÏNT, Mònica Castanys

1/09/2017 – 30/09/2017

Moments íntims, la figura femenina i instants quotidians són els motius centrals de l’obra de la Mònica Castanys.

La seva técnica és resolta de manera magistral a través d’una pinzellada llarga, expressiva i segura, sense dubte, gràcies a un gran coneixement del dibuix de la figura.

Els colors ens recorden a l’impresionisme destacant també la il.luminació d’escenes vitals

El treball de la Mònica ens convida a descobrir situacions que van més enllà de la pròpia obra, plasma llocs anònims en què l’artista es converteix en una discreta voyeur que li permet observar moviments de les persones del seu voltant, cada vegada més femenines. Un cos que es gira per mirar, una conversa entre dues persones, etc…

————–

Momentos íntimos, la figura femenina y instantes cotidianos son los motivos centrales de la obra de Mònica Castanys

Su técnica es resuelta de manera magistral a través de una pincelada larga, expresiva y segura, sin duda, gracias a un gran conocimiento del dibujo de la figura.

Los colores nos recuerdan al impresionismo destacando, también, la iluminación de escenas vitales

El trabajo de Mónica nos invita a descubrir situaciones que van más allá de la propia obra, plasma lugares anónimos en que el artista se convierte en una discreta voyeur que le permite observar movimientos de las personas de su alrededor, cada vez más femeninas. Un cuerpo que se gira para mirar, una conversación entre manantiales personas, etc …

————-

Intimate moments, the feminine figure and quotidian moments are the central motifs of the work of the Mònica Castanys.

His technique is masterfully resolved through a long, expressive and secure brushstroke, without a doubt, thanks to a great knowledge of the figure drawing.

The colors remind us of the impressionism, also highlighting the lighting of vital scenes.

Monica’s work invites us to discover stories that go beyond the work herself, replacing anonymous places in which the artist becomes a discreet voyeur that allows here to observe the movements of the people around her, increasingly feminine. A body that turns to look, a conversation between god people, etc …

 08/07/2017 – 05/09/2017

PARAULES + IMATGES, Tomasa Martin

16/06/2017 – 29/07/2017
Inauguració 16 de juny a les 20:00h

Un gos, llibres, retalls de diari, infants…. són els temes que ens mostra l’artista Tomasa Martín a l’exposició que té com a títol “PARAULES + IMATGES”.

En algunes de les 25 obres que es presenten l’interès de l’artista s’ha centrat en integrar el llenguatge de l’escriptura amb la imatge. És a dir, tan l’estètica de les paraules com el contingut del missatge, configuren el sentit de l’obra per anar més enllà d’allò que la pròpia imatge suggereix.

En general, les obres de la Tomasa Martín són un conglomerat de sensacions materialitzades en la representació de les coses més quotidianes, quasi sempre figuratives, plasmades moltes vegades en un fons descontextualitzat i delicadament treballat que a través del color s’endinsa en el camp de l’abstracció, i ens transmeten un agradable ambient d’intimitat, assossec i tranquil·litat.

També, la seva pinzellada minimalista, el clar domini del dibuix, la llum i l’espai atmosfèric, que envolta els objectes plasmats, són trets identificatius del seu treball.

La preparació de la tela o fusta és indispensable per a què les seves obres transmetin la sensació d’estar davant un espai que deixa anar tot el seu misticisme.

Predominen els tons clars: ocres, grocs, grisos. Amb tocs de colors intensos com vermells i verds.

A través del seu domini de la tècnica pictòrica, ja sigui en paper, fusta o tela la Tomasa Martín transmet una gran sensibilitat i espontaneïtat.

Inauguració 5 de maig a les 20:00h

En aquesta exposició es vol mostrar l’obra de’nKeiko Ogawa i d’enShigeyoshi Koyama, ambdós artistes formats, a nivel artístic,  al Japó. En el seus treball s’observa una clara tradició oriental, així com en la seva manera tractar les temàtiques i colors

En Shigeyoshi Koyama li interessa plasmar espais exteriors i paisatges que solen ser del seu entorn més proper on quasi mai s’hi pot apreciar figures, en contraposició a la Keiko Ogwa li interessa treballar aspectos de la seva quotidianitat més propera:  persones, espais interiors, animals, entre d’altres.

La relació que s’estableix entre les obres d’aquests dos artistes tan pel que fa a les seves tècniques, llum, pinzellades, colors, així com per al joc de les temàtiques, exterior-interior,  fa que en aquesta exposició s’assoleixi una riquesa de diàleg a través de la  observació de les obres per part dels  espectadors

En Koyama considera que Orient i Occident són dos extrems que no es confronten sinó que cohabiten en silenci. Li agrada molt el paisatge i és manté fidel a aquest tema. Pinta una llum del sol que no existeix  i que sol ser la de l’última hora del dia  per això el color que domina la seva obra és el gris. No pot pintar un blau fort, ja que no li surt encara que sigui el blau del Mediterrani.

Així, els seus olis ens mostren paisatges nus, roques exagerades i una llum tamisada i  s’han convertit en una imatge característica en la seva obra de manera que els espectadores aviat identifiquen que es tracta d’una obra d’en  Koyama.

La Keiko OGawa, tot i que en els seus inicis el seu treball tendia cap a l’abstracció amb una gama cromàtica molt intensa, quan es trasllada a Barcelona l’any 2005, i a través de la influència d’alguns pintors realistes d’aquesta ciutat,  el seu estil evoluciona cap a la figuració, amb uns colors més naturals.

Actualment la seva pintura plasma persones, animals i objectes en la seva quotidianitat, escenes de l’entorn més proper de l’artista, des d’objectes que apareixen a les natures mortes fins a personatges retratats davant de casa seva. És a dir, Ogawa s’emmarca dins d’un realisme intimista.

A través de la pintura, Ogawa descobreix nous colors, matisos i una visió més profunda de la llum. El seu objectiu és retratar l’univers humà que l’envolta, amb els seus components expressius, psicològics i de relació entre artista i objecte o personatge.

FORMES, Victor Pedra

01/04/2017 – 29/04/2017
Inauguració 1 d’abril a les 13:00h

Pintor i escultor

 

S’inscriu dins un estil surrealista d’arrel picassià, en què la dona sol ésser la protagonista.

Aquestes dones, quasi sempre plasmades amb un cos volumètric, que tenen formes contundents i pits triangulars, ostenten una identitat iconográfica. Sovint ocupen gran part de l’obra i es mostren gegantines en comparació amb altres elements representats habitualment a la seva obra: ocells-saeta, gossos, palmeres, síndries i magranes, fruits rodons i sucosos com a símbols de la sexualitat femenina, i també com a alegories de la fertilitat.

Aquest sentit místic de la seva obra també la trobem en algunes de les seves composicions que ens poden fer recordar els jeroglífics. Així, el sol proporciona escalfor, les palmeres fan ombra, la pluja apaga la set. D’altra banda, els i mars conviden al viatge, tot i que els seus vaixells de paper ens conviden a viatjar amb la imaginació.

Víctor Pedra és un artista sentimental i irònic a la vegada. En algunes de les seves obres i per a mostrar la seva visió del món en que vivim, utilitza la representació de grans circs, fent similituds amb els equilibris de la vida. Grans carpes d’amples franges vermelles, on els actors es veuen obligats a efectuar dificils exericis de malabarisme en què a vegades es dificil mantener l’equilibri, a vegades caminar sobre una corda fluixa o sobre un monocicle i a vegades amb altres represnetacions.

Els tons suaus i les ombres donen relleu a unes figures que es mouen dins una planimetría primitiva i suggerent en què l’ús del vermell dona un toc de color a l’austeriat de la seva obra.

Les escultures són modelades amb ferro i algunes estàn policromades amb les mateixes temàtiques que a les pintures.

DARRERES ALQUIMIES, Antoni LLobet

03/03/2017 – 26/03/2017
Inauguració 03 de març a les 20:00h

L’any 1972 va ser quan Antoni Llobet es traslladà a Barcelona, com molts altres lleidatans, inclosa jo mateixa.

Recordo, com si fos avui, quan vaig visitar per primera vegada el seu taller del barri del Guinardó de Barcelona. Només entrar em vaig adonar de l’autenticitat d’aquest pintor que, sense el recurs de cap element figuratiu delator, em va fer viatjar en el record de la nostra terra, dels seus colors, les sèquies, els canals i els camins que van al tròs. Aquell dia ja em vaig enamorar de la seva obra.

En la matèria que subtilment incorpora a les seves teles, fustes o papers – per a ell tant se val el suport- s’endevinen càlids paisatges amb les diverses tonalitats dels ocres de la terra seca i/o mullada, els tons vermellosos i els diferents grocs del panís.

Llobet conrea l’abstracció amb la seriositat d’un alquimista i de vegades inclou algun element misteriós que suggereix un arbre o animaló que et fan pensar en la vida que podria haver-hi.

Però en contraposició a la terra també són protagonistes en moltes de les seves obres el cel i l’aigua: els seus blaus…!
Mires molt el cel, Antoni? O també és el mar que als de secà com nosaltres ens atrapa amb el seu misteri? Les línies que dibuixes sobre les terres -de la mateixa manera que ho fan els pagesos quan parcel·len els sembrats- en el cel són estrelles fugaces i, en l’aigua, les transparències dels raigs de sol o dels peixos.

Camins… n’has recorregut uns quants, oi amic? La teva obra s’ha vist a diferents llocs del món; però això es pot llegir al teu currículum; i ara, amb motiu d’aquesta exposició que mostres a la nostra estimada Lleida, m’has demanat que escrigui unes línies a manera de presentació, cosa que m’honora. Recordes l’última exposició titulada “Amb Accent de Lleida”, amb Guinovart, Joanpere Massana, Perico Pastor i Jaume Roure? (Aprofito per a homenatjar els que tristament ens falten: el Guino i el Benet). Crec que va ser de les últimes que vaig “penjar” obra teva en la meva galeria.
Toni: és la meva imaginació? He vist, en un quadre teu, un arbre gelat envoltat de boira i, no t’ho creuràs, en un altre, “lo Marraco” espiava darrera una taca color taronja.

Carme Espinet

Galerista

TRANSFORMACIONS GENÈTIQUES, Teresa Capell

03/02/2017 – 28/02/2017

Inauguració 3 de febrer a les 19:00h

L’objectiu de l’exposició  es explicar el concepte de transformació i de transgènic mitjançant la presentació d’una col·lecció de pintures inspirades en la recerca, la natura i la vida quotidiana.

Es poden veure obres amb diferents elements vegetals com la planta del tabac, el panís, fruites, flors en què es plasma els colors que s’obtenen en aquests elements a través de la intervenció genètica.

Aquest combinació de ciència i art permetrà a l’espectador aprofundir en aquest univers tan interessant que és la investigació científica  a través de l’esclat de colors de les obres presentades.

 

FORMAT GRAN, FORMAT PETIT

06/12/2016 – 28/01/2017
Inauguració 6 de desembre a les 20:00h

Exposició col·lectiva en què cada artista participant ha treballat una peça en un format gran i una altra en una format molt més petit.

Els visitants a l’exposició podran veure com els artistes desenvolupen el seu treball en tamanys ben diferenciats i el diàleg que s’estableix entre ells.

Des de sempre hi ha artistes que es troben  molt més còmodes  en els grans formats i els suposa un esforç plasmar el seu treball en una tamany més petit. També a l’inversa.

Això suposa un repte i un exercici de recerca per a cada autor.

El resultat és molt interessant.

 

COMBINATÒRIA, Salvador Juanpere i Joanpere Massana

11/11/2016 – 11/12/2016

Inauguració 11 de novembre a les 20:00

La Galería Espai Cavallers es vol sumar a l’Any Llull amb una exposició que té com a títol Combinatòria i en la que es presenten obres dels artistes Salvador Juanpere i Joanpere Massana.

Ramon Llull (1232-1316) és un dels escriptors més polifacètics de la tradició europea: filòsof, teòleg, lògic, novel•lista, poeta, místic, polemista, missioner.
Va aconseguir una cohesió a aquesta extraordinària diversitat, a través del desplegament d’unes 265 obres, en català, llatí i àrab, amb un sistema combinatori i semi-mecànic de demostració que ell va anomenar “Ars”.

Llull, va tenir la intuïció extraordinària de veure que tot estava relacionat, va crear un sistema de pensament metòdic, conegut com Ars magna, (publicat al 1315) i que interrelacionava totes les disciplines del coneixement del seu temps (astronomia, filosofia, teologia, lògica, medicina, dret…). El llenguatge que va utilitzar per expressar tot això, és l’ars combinatòria, un bon exemple de com posar en relació coses diferents.

L’elecció d’aquests artistes per part de la Galeria ha estat feta tenint en compte el perfil de cada artista des d’un punt de vista interpretatiu de l’obra de Llull, el seu personal interès pel treball i la figura de Llull i el fet que la combinatòria dels seus noms dóna lloc a un só comú: Joanpere i Juanpere.

CAIXA NEGRA. Fotografia/16

07/10/2016 – 05/11/2016
Inauguració 7 d’Octubre a les 19:30h

En aquesta exposició, que té com a títol Caixa Negra, es presenta al públic l’obra fotogràfica de 14 fotògrafs de les terres de Lleida, feina resultant després d’interactuar amb el seu mitjà i processar-ho.

El procés, el que passa dins la caixa negra és necessari, però poc important un cop arribem al resultat final. No volem donar una visió ni estudi individual de cada un dels autors presents, de cada una de les caixes negres, sinó centrant-nos en allò que es produeix i el material amb el qual es produeix, com aquell element en “teoria de sistemes “que és estudiat des del punt de vista de les entrades que rep i les sortides o respostes que produeix, és a dir, la seva interfície, sense tenir en compte ni definir els detalls interns del seu funcionament intern.

D’una caixa negra ens interessarà la seva forma d’interactuar amb el medi que l’envolta (a vegades, altres elements que també podrien ser caixes negres) entenent què és el que fa, i perquè ho fa, però sense donar importància a com ho fa.

HISTÒRIC

PARAULES + IMATGES, Tomasa Martin

16/06/2017 – 29/07/2017
Inauguració 16 de juny a les 20:00h

Un gos, llibres, retalls de diari, infants…. són els temes que ens mostra l’artista Tomasa Martín a l’exposició que té com a títol “PARAULES + IMATGES”.

En algunes de les 25 obres que es presenten l’interès de l’artista s’ha centrat en integrar el llenguatge de l’escriptura amb la imatge. És a dir, tan l’estètica de les paraules com el contingut del missatge, configuren el sentit de l’obra per anar més enllà d’allò que la pròpia imatge suggereix.

En general, les obres de la Tomasa Martín són un conglomerat de sensacions materialitzades en la representació de les coses més quotidianes, quasi sempre figuratives, plasmades moltes vegades en un fons descontextualitzat i delicadament treballat que a través del color s’endinsa en el camp de l’abstracció, i ens transmeten un agradable ambient d’intimitat, assossec i tranquil·litat.

També, la seva pinzellada minimalista, el clar domini del dibuix, la llum i l’espai atmosfèric, que envolta els objectes plasmats, són trets identificatius del seu treball.

La preparació de la tela o fusta és indispensable per a què les seves obres transmetin la sensació d’estar davant un espai que deixa anar tot el seu misticisme.

Predominen els tons clars: ocres, grocs, grisos. Amb tocs de colors intensos com vermells i verds.

A través del seu domini de la tècnica pictòrica, ja sigui en paper, fusta o tela la Tomasa Martín transmet una gran sensibilitat i espontaneïtat.

Uso de cookies

Utilitzem cookies per millorar l'experiència de navegació a la nostra web. Si es continua navegant, entenem que hi esteu d'acord. política de cookies, Clica a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies