Exposicions / Murs i a la Gàbia

Murs i a la Gàbia

Del 29 de Gener al 28 de Febrer de 2021

Exposició Col·lectiva

Descripció

Muts i a la gàbia: Expressió usada per a imposar silenci.

Des del moment del nostre naixement, rebem definicions classificatòries en funció dels compartiments on estem ubicats. El gènere, la nostra condició econòmica, l’origen, l’aparença i molts altres factors determinen, en termes capitalistes i jeràrquics, quina és la nostra vàlua en l’escala social. Aquestes etiquetes, de naixement o imposades posteriorment, són caixes tancades que, com gàbies, ens empresonen i limiten. Al cadastre on figuren totes les nostres gàbies n’hi ha de formes molt diverses: gàbies físiques pels països de primera i segona categoria, gàbies mentals sobre la base de prejudicis envers allò que és diferent, gàbies imposades pels estàndards de la societat.

 

Mur n. m. Construcció vertical de pedra, de maó o d'altres materials, que tanca un espai o separa un lloc d'un altre.

“Lo único bueno que tienen las fronteras son los pasos clandestinos”. El lápiz del carpintero, Manuel Rivas

 

Les fronteres físiques són les cicatrius que la història imprimeix sobre els plànols, línies imaginàries creades arbitràriament per a separar allò que els poderosos desitgen dominar. Les fronteres que avui coneixem no són antigues, gairebé totes les fronteres tenen menys de dos-cents anys, això ens dóna la prova del fàcilment que s'han mogut a través de la història. Algunes d'aquestes fronteres més recents tenen cicatrius amb ferides obertes i sovint mal curades. Siguin territorials, econòmiques o culturals, les fronteres es creen i utilitzen amb l'únic propòsit de delimitar un territori per a controlar els seus recursos i a les persones que en ell habiten.

Malgrat que en les bases de la història de la humanitat hi ha un fort component nòmada i migratori, fins a l'expansió del capitalisme no es va donar un augment massiu dels fluxos migratoris transoceànics. L'extraordinari desenvolupament dels mitjans de comunicació i transport ha fet possible les migracions massives a una escala global mai vista. Es tracta de migracions basades en termes socioeconòmics, estimulades per un procés de desigualtat creixent entre els països. Les persones migrades es veuen forçades a deixar la seva llar, el seu país, la seva comunitat, les seves xarxes de suport per cercar un futur millor, sent la gran majoria joves.

Una vegada que la forma de dominació del territori s'ha establert, normalment en forma d'estat, aquests territoris es jerarquitzen segons el seu desenvolupament econòmic. Un creixement econòmic que es veu afavorit o limitat segons la ubicació dels estats en el posicionament global, els països considerats de "Sud global" reben moltes més traves que les que reben els que s'inclouen en els països occidentals.

Els territoris més opulents, normalment països del nord o mal anomenats del primer món, imposem un sistema trampós i fraudulent cap als països del sud,  també mal denominats del tercer món. Quan els nous tancaments suposen dues realitats molt contrastades, es produeixen migracions massives de persones que fugen sense mirar enrere. Aquestes diferenciacions de valor determinen moltes de les fronteres mentals que establim envers els altres.

 

Gàbia n. f. Espai tancat envoltat de reixes de ferro destinat a tenir-hi tancat éssers vius.

“Los ojos de los otros, nuestras prisiones; sus pensamientos, nuestras jaulas.“ — Virginia Woolf

 

A la nostra ment, on es conceben les categories en les quals encabim les persones i els conceptes, s’alcen bastes fronteres mentals que estableixen el que és desitjable i allò que no ho és, el que té vàlua i el que no. Són gàbies electrificades que sovint defensem a ultrança, sense ser conscients quant inserides estan al nostre pensament ni en quina mesura són capaços de limitar-nos les percepcions, malgrat que procedeixen d’un acte d’imposició col·lectiva. L’homogeneïtzació desitjada pel sistema ens fa rebutjar el que és diferent, i mitjançant la desinformació i la sobre informació ens adherim al sentiment de por al diferent que ens venen amb els mitjans de comunicació.

La nostra vida està determinada des del nostre naixement, en funció del territori on veiem la llum per primer cop i també de la posició de la nostra família en l’escala social. A partir d’aquest moment, no pararan de succeir altres condicionaments fixats per les categories innates i apreses, tant de nosaltres envers els altres com dels altres envers nosaltres. Aquests condicionants determinen com accedim al treball, a l’habitatge, com ens conceptualitza la societat, quant mereixem guanyar i quin és el límit del nostre sostre.

Llegir més

Obres

No hi ha més obres disponibles